160 anys del trasllat de la imatge del Sant Àngel Custodi al Barri d’Hostafrancs

Enguany celebrem el 160è aniversari de l’arribada del Sant Àngel Custodi a Hostafrancs, dos anys després comencen les primeres activitats de les primeres festes majors al barri, i no està de més recordar
els orígens, la pervivència, i el sentit de les festes majors aquí i arreu, com a element de cohesió social i com a símbol del manteniment dels fets diferencials dels pobles.

Les festes majors són, sempre, les celebracions litúrgiques en què s’honora els patrons del poble, que acostumen a ser els sants o marededéus titulars de les esglésies principals dels pobles. Així doncs, si fa
cent seixanta anys els veïns d’Hostafrancs es queixaven que no tenien Festa Major, era precisament perquè després d’haver estat un barri de Sants posteriorment annexionat a Barcelona, no tenien un
patró a qui dedicar-li la festa.

A partir d’aquí, d’aquest origen religiós, és a cada poble on s’ha bastit una festa diferent, amb característiques que la fan especial. Al llibre «La Festa Major d’Hostafrancs, 150 anys d’història», en parlem d’aquest fet, i també de les característiques d’aquella festa primerenca dedicada a l’Àngel Custodi.

Una cosa és ben certa i ha passat sovint desapercebuda quan comparem festes majors, i és que els pobles tenen Festa Major des del primer moment que hi ha un sant o marededéu a qui es dedica una festa «més gran» que a la resta de sants que ens són propis. El context que cal posar-ho és el d’una Catalunya antiga, devota encara, rural, on les poques festes que hi ha tenen un marcat caire religiós i on aquestes constitueixen les poques jornades de l’any que no es treballa. Sovint prop de l’estiu, que el dia és més llarg, especialment en àmbits rurals, després del temps de segar.

Si això és cert, podem datar les Festes Majors de pobles i barris segons les advocacions de les seves parròquies. El cas d’Hostafrancs és clar, ja que els veïns es fan portar l’Àngel Custodi, que anteriorment havia estat al Portal de l’Àngel, a la porta d’aquella Barcelona que s’obria al pla. I en aquell 1857, encara amb Sants independent, Hostafrancs esdevenia una porta fictícia d’entrada a la Ciutat
Comtal. 160 anys d’arribada de l’Àngel i, per tant quasi, 160 anys d’una Festa Major, celebrada d’una forma o altra.

Imagineu com seria la primera festa major de Sants, si ja tenim documentat que Sant Bartomeu és el patró del poble, almenys des del 1292, a finals del segle XIII. Probablement, una Festa Major, amb una missa especial, quatre almoines repartides, la col·locació de noves flors a l’altar i, com a màxim, un petit porró de mà en mà, per a celebrar la «festa grossa» i compartir quelcom. I un cop plantejat aquest fet, val la pena pensar què n’hem volgut fer de les festes majors, i quines estratègies de màrqueting modern hi ha aplicat cadascú, per donar-hi un toc adequat als nous temps.

Albert Torras

Periodista